Conclusions/ Conclusiones

Vè Congrés de Comunicació i realitat: les metamorfosis de l’espai mediàtic.

Barcelona. Facultat de Comunicació Blanquerna

Universitat Ramon Llull

22 i 23 de maig de 2009

Conclusions

Queda obert el debat sobre el paper d’Internet en els canvis socials, però sembla clar que les noves tecnologies intervenen de manera decisiva en la metamorfosi social d’aquest primer decenni del segle. Aquesta metamorfosi és un procés imparable, obert i sense que se’n sàpiga el destí.
En l’etapa cultural que ja ha començat, l’usuari de les tecnologies de la comunicació, a més amés de ser espectador, lector o crític rigorós, també participa en l’elaboració dels continguts i en la seva distribució. Per això cal constatar que estem en un escenari d’oportunitats de tota mena.
No hi ha una sola generació web. Les generacions web estan repartides per tot el ventall d’edats i de cultures tradicionals.
Després d’aquests darrers anys relativament estàtics, la velocitat dels canvis tecnològics crea, molt probablement, unes mentalitats “digitalitzades”. La manera de pensar es va modificant d’acord amb la lògica de les TIC. La identitat individual també es crea cada vegada més a la Xarxa. Internet es consolida com un dels agents socialitzadors clau.
Ara per ara, totes les generacions convergeixen a la Xarxa, però això no implica l’aparició d’una societat universal de diàleg. Les comunitats d’internautes de vegades acaben sent comunitats autoreferencials, tancades. Paradoxalment, la màxima obertura comunicativa d’Internet pot acabar dibuixant un mapa mundial d’agrupaments tancats, sense territori físic, però amb espesses fronteres mentals.

A Internet, cada clic al ratolí deixa constància del número d’identitat de l’ordinador de l’usuari. No hi ha anonimat. Però, globalment, els internautes viuen en una ficció de perfecte anonimat, cosa que facilita la irresponsabilitat en les intervencions i l’oblit sistemàtic del fet que a la Xarxa tot és públic.

El grau d’intimitat dels individus s’ha vist alterat per les noves tecnologies. Les fronteres entre la vida pública i la privada es dissolen. Així mateix, aquestes tecnologies creen nous tipus de visibilitat.
Sembla que ha arribat el final de la cultura de massa. Els públics són cada vegada més heterogenis. Aquest fet genera la necessitat de personalitzar o hipertargetitzar els missatges. Dels mass media hem passat als self media. Aquest fenomen exigeix un replantejament de les funcions dels professionals de la comunicació.
Les iniciatives individuals i privades s’adapten molt més ràpidament a les noves realitats que les institucions públiques i l’estructura política. Que Obama sigui present al Facebook
Com que les portes d’entrada i de sortida a Internet són, per definició, incomptables i sempre en augment, la censura des de fora serà impossible. La lògica horitzontal de la Xarxa en fa difícil el control.
L’allau incessant d’entrades a Internet, amb aportacions culturals de tota mena: científiques, artístiques, literàries, informatives, etc. constitueix un diluvi creatiu irregular i inabastable.
En aquesta etapa de metamorfosi i d’experimentació és difícil i més arriscat que mai formular una prospecció. El futur arriba a una velocitat que probablement arribarà sense adonar-nos-en. Per això tant les descripcions del que passa a l’espai mediàtic com les prospeccions no poden ser taxatives.

no implica que la manera de funcionar de la democràcia canvïi fàcilment.

Vè Congreso de Comunicación y realidad: las metamorfosis del espacio mediático.

Barcelona. Facultat de Comunicació Blanquerna

Universitat Ramon Llull .

22 y 23 de mayo de 2009

Conclusiones

Queda abierto el debate sobre el papel de Internet en los cambios sociales, pero parece claro que las nuevas tecnologías intervienen de manera decisiva en la metamorfosis social de este primer decenio de siglo. Esta metamorfosis es un proceso imparable, abierto y sin que se sepa su destino.

En la etapa cultural que ya ha empezado, el usuario de las tecnologías de la comunicación, además de ser espectador, lector o crítico riguroso, también participa en la elaboración de los contenidos y en su distribución. Por eso hace falta constatar que estamos en un escenario de oportunidades de toda clase.

No hay una sola generación web. Las generaciones web están repartidas por todo el abanico de edades y culturas tradicionales.

Después de estos últimos años relativamente estáticos, la velocidad de los cambios tecnológicos crea, muy probablemente, unas mentalidades “digitalizadas”. La manera de pensar se va modificando de acuerdo con la lógica de las TIC. La identidad individual también se crea cada vez más en la Red. Internet se consolida como uno de los agentes socialitzadores clave.

Hoy por hoy, todas las generaciones convergen en la Red, pero esto no implica la aparición de una sociedad universal de diálogo. Las comunidades de internautas a veces acaban siendo comunidades autoreferenciales, cerradas. Paradójicamente, la máxima apertura comunicativa de Internet puede acabar dibujando un mapa mundial de agrupamientos cerrados, sin territorio físico, pero con espesas fronteras mentales.

En Internet, cada clic en el ratón deja constancia del número de identidad del ordenador del usuario. No hay anonimato. Pero, globalmente, los internautas viven en una ficción de perfecto anonimato, cosa que facilita la irresponsabilidad en las intervenciones y el olvido sistemático del hecho que en la Red todo es público.

El grado de intimidad de los individuos se ha visto alterado por las nuevas tecnologías. Las fronteras entre la vida pública y la privada se disuelven. Asimismo, estas tecnologías crean nuevos tipos de visibilidad.

Parece que ha llegado el final de la cultura de masas. Los públicos son cada vez más heterogéneos. Este hecho genera la necesidad de personalizar o hipertargetizar los mensajes. De los mass media hemos pasado a los self media. Este fenómeno exige un replanteamiento de las funciones de los profesionales de la comunicación.

Las iniciativas individuales y privadas se adaptan mucho más rápidamente a las nuevas realidades que las instituciones públicas y la estructura política. Que Obama esté presente en Facebook no implica que la manera de funcionar de la democracia cambie fácilmente.

Como las puertas de entrada y salida a Internet son, por definición, incontables y siempre en aumento, la censura desde fuera será imposible. La lógica horizontal de la Red hace difícil su control.

El alud incesante de entradas a Internet, con aportaciones culturales de toda clase: científicas, artísticas, literarias, informativas, etc. constituye un diluvio creativo irregular e inalcanzable.

En esta etapa de metamorfosis y de experimentación es difícil y más arriesgado que nunca formular una prospección. El futuro llega a una velocidad que probablemente llegará sin darnos cuenta. Por esto, tanto las descripciones de lo que pasa en el espacio mediático como las prospecciones no pueden ser taxativas.

Retroalimentación

Fernando Lattman-Weltman (Fundaçao Getulio Vargas) incide en que el problema de los medios de comunicación es la brecha que se ha abierto respecto a la selectividad y credibilidad de la información. Y se pregunta a sí mismo si existe una interactividad real en el campo político vía internet. Hace referencia a Onda Verde, partido político de Río de Janeiro, y a su movilización que se ha lanzado por internet que ya es un paso hacia una participación mayor de pluralidades. Fernando teme que internet solo sea otro reproductor de los medios convencionales respecto a la participación civil en la política.

Vanesa Saiz (UCM) ha definido la política a su entender como algo común y compartido. Las lógicas mediáticas median y dan forma a sensibilidades, conocimientos, emociones, etc. Pero el quit de la cuestión reside en el consenso de lo que debemos pensar, es decir, ¿qué es lo que podemos pensar?

La construcción de la memoria es una construcción simbólica de valores que se remiten en el pasado y se proyectan en el presente y en el futuro. Se trata de recordar, de repetir y de remplazar. Por ejemplo, un mínimo anuncio conmemora y rememora.

 Meritxell Esquirol Salom (Drac Màgic) habla sobre la construcción de las feminidades a partir de modelos cinematográficos. Incide en la hibridación en los niveles de producción y en las nuevas relaciones  entre los contenidos y las audiencias. Las nuevas heroínas que intentan salvar el mundo a base de violencia se  muestran sexuadas y se representan  iconográficamente, revertiendo al sexismo. “Consumo subversivo”.

Arantza Guitérrez (Universidad del País Vasco) centra su estudio en las radios libres del País Vasco, aquellas radios que no quieren ser legales, es decir, que no admiten una frecuencia; son insumisas.  Su apogeo fue en los años 80. A partir del 2000 las radios se incorporan en Internet como movimiento social, son un escaparate de ellas mismas. Crean una red: radiored.   Actualmente estas radios son en defensa del euskera ya este que no se usa en los medios públicos.

El fallo de estas radios libres es la vía de acceso: la ciudadanía va a ellos. En cambio entre ellas han formado una red. Y finalmente lanzar una pregunta: ¿Por qué las redes comerciales se han abierto y las radios libres no?

Metanoia

Los medios de comunicación funcionan con el axioma de entretener e informar. Todos aquellos que podemos acceder a esta red de redes estamos conectados a diario. Esto implica unos tiempos líquidos en las sociedades tecnocráticas y dado el viaje en el que estamos embaucados se proponen nuevos retos, como suscita uno de los ponentes: esta red tiene que aprovecharse para formar a los individuos. Lluís Pastor afirma que “el aula es una jaula” y que las conferencias son la forma de enseñar. El proyecto  que ha emprendido junto a Jordi Xifra y Anna Clúa es salir de esta clausula donde la gente cree que puede formarse sola a lo largo de la vida, a lo que añade “si la aula es el centro de la vida, esto no será posible”.  Apela por la descentralización del poder educativo en relación a docentes y pupilos. La Universidad es un invento de hace unos cuantos siglos y ahora “hace falta un cambio”.  “Lo que nos entretiene nos atrapa y lo que nos atrapa nos mejora”. Pastor ha aplicado nuevas técnicas periodísticas para el aprendizaje, la primera técnica ha estado la emisión de diversas asignaturas de la UOC  a través de la radio. Aún queda rodaje para saber y aplicar estas nuevas vías de formación, y si es un camino plausible en contra del detrimiento de las aulas. Podremos formarnos con los medios de comunicación pero para ello ha de existir una polifonía y no una democracia monopolizada.

En la conferencia también han hablado sobre el papel de los medios de comunicación y la representación de los inmigrantes. Nos enfrentamos a dos concepciones y problemas: visibilidad e invisibilidad. La visibilidad los suele presentar conflictivos o en el punto extremo de idealizar una multiculturalidad, que no aboga por una interculturalidad. Aún peor, la invisibilidad supone la mayor barrera de acogida para la inmigración. Metanoia, cambio y más humildad, la inmigración no es un fenómeno actual y la situación requiere la interculturalidad, dialogo que los medios de comunicación tienen el deber de sacar a luz. Política se mezcla con intereses económicos y estos a su vez con lo medios; donde está el dinero va la gente pero esta hegemonia de pensamiento puede reducir la pluralidad que es la riqueza que nos queda en este mundo; puesto que no conocemos otro igual. Los medios como forma de selección de realidad fragmentada, bajo mi punto de vista deben recuperar su función más independizada del poder y apostar por una paz política consensuada y no tanta espectacularidad trivial.

Metamorfosi dels formats en l’àmbit publicitari

Els assistents seuen en rotllana a la que, sembla ser, ha estat la conferència més calurosa quant a seguidors i intervencions.

La primera intervenció ha anat a carreg de l’Eva Santana, que conjuntament amb Sandra Vilajoana i Silvia Cibera, duen a terme un estudi de mitjans per la UOC. Santana afirma que aquest és un congrés on s’ha parlat de constatació i on s’està veient que el nou producte coincideix amb el d’anys enrere.A l’àmbit de la comunicació és necessari, ara més que mai, innovar i diferenciar-se. Les estratègies de marketing constaten que el perfil del consumidor dependrà dels nous formats que s’ofereixin a nivell comunicacional.

Un cas estudiat ha estat la campanya d’ING en que Fernando Alonso buscava un aficionat professional que el representes a la xarxa. Si es cert que els aficionats van participar activament en aquesta campanya i que, tot i les poques victòries de l’equip Renault durant aquella temporada, la companyia de seguros va aumentar els seus beneficis notablement. Amb aquest exemple és pot afirmar que si les estratègies són coherents i coordinades, els resultats també són satisfactoris.

En segon lloc, Jorge Fernandez Gómez, fa una breu reflexió de com el mercat s’adapta a les necessitats actuals. Es centra en el mercat de les agencies, que analitzen al consumidor encara que això afecti l’estructura de la pròpia agència. La figura dels planners ha ressuscitat i es ara quan les agencies es fan carreg i s’especialitzen en totes les matèries sense requerir l’ajuda d’altres agencies de publicitat.

Eva Santana, membre de la Universitat Ramón Llull, parla de la publicitat en temps de crisi i esmenta els aspectes positius que existeixen. El sistema d’organització del món de la publicitat és un sistema concentrat i globalitzat, això permet generar un volum de negoci increíble. Doncs bé, l’aparició de nous formats ha permès un impacte major en l’espectador i una participació molt elevada. Tot plegat és una molt bona estratègia per atraure consumidors.

Tot seguit, el professor de la facultat, Josep Rom Rodriguez, , afirma que la visió del consumidor ha canviat molt en els darrers anys. Existeix un rebuig del marketing i els espais publicitaris i el consumidor, ara que es viuen temps de crisi, el que busca és evadir-se de la realitat intentant introduir-se dins els nous muntatges i relats publicitaris. Existeix una antítesi entre aquests dos punts, però cal tenir en compte que la visió del consumidor està canviant.

Per últim, i en contraposició al que s’ha escoltat fins ara la conferència, Vanesa Saiz, que treballa en distintes campanyes d’ONG’s , fa una petita crítica a la publicitat. S’especula amb els valors, l’espai públic, segons afirma , està totalment mediatitzat. Les marques busquen densificar-se i el discurs polític i públic perden densitat. Les empreses es prenen una distancia irònica amb el consumidor que no es poden prendre els moviments socials i politics. S’apoderen de discursos i valors que no estan en presentats en el mateix pla que el públic viu.

Un cop finalitzat el debat alguns dels interventors han debatut les seves opinions amb la resta d’assistents a l’acte.

Carlota S.A

El futur de la televisió generalista a debat

Al final de la taula “La multiplicació de pantalles: dels mitjans als continguts”, amb el Dr. Jaume Radigales com a chair, s’ha obert un torn de preguntes, que els integrants del bloc no s’han volgut perdre. Un dels debats ha girat entorn del futur de les televisions generalistes en el nou panorama mediàtic. La professora Soledad Ruano López, de la Universidad de Extremadura, ha apostat per la supervivència dels canals generalistes “almenys a curt termini”, mentre que els integrants del bloc hem defensat la naturalesa especulativa de la seva aposta i hem posat damunt la taula la possibilitat que aquest tipus de canals acabin desapareixent, en base a dos indicadors actuals. Un d’ells és la comentada estratègia de fusió entre Cuatro i La Sexta i l’altre, els canvis en les franges d’edat de l’audiència generalista, que deixen clar un envelliment generacional continuat.

Aleix C.G.

“Moore’s Law and the Challenges facing the Commercial Communication Community”

Segon i últim dia del V Congrés de Comunicació i Realitat que obre avui amb una ponència a carreg de Ferran Cros, director d’Universal McCann, titulada “Moore’s Law and the Challenges facing the Commercial Communication Community”.

El panorama de la comunicació comercial està patint canvis importants. Cros parla de la panoràmica del mercat i de la digitalització, que està posant en crisi el món analògic i està obligant a revisar el model antic. Ferran Cros afirma que la crisi és també un factor determinant en aquest procés de canvi constant en l’àmbit publicitari.

El que Cros duu a terme dins la seva empresa, Universal McCann, és intentar preveure els canvis que es produeixen en el món de la comunicació, un món que evoluciona a la velocitat de la llum i on cal estar molt atent als canvis que s’hi produeixen. Per poder-ho fer, és necessari tenir molt presents els trets que caracteritzen l’àmbit publicitari. En primer lloc , volem ser escoltats i es necessària una personalització de continguts perquè el consumidor, cada cop més, vol un producte personalitzat. La participació de l’usuari és important donat que són ells qui sovint creen nous continguts, originant així múltiples missatges.

A més, Ferran Cros ha parlat de les nou tendències que segueixen les agencies de publicitat, són les següents: “Estrella de mar”, una serie de portals generalistes que, cada cop més, opten per una personalització del contingut; “Google-ització”, amb aquest fenòmen s’estan creant models de negoci absolutament trencadors en que l’usuari és un participant indispensable; “Segmentació sense límits”, on els proveïdors de serveis permeten la personalització i segmentació dels missatges; i per últim, “Les xarxes socials”, que son un participant basic en el mercat actual juntament amb la “Viralitat”, que és la confianza que diposita la gent en la gent.

Per finalitzar, Ferran Cros ha aportat dades d’Inforadex que afirmen que la televisió, seguida de molt aprop per la premsa, segueixen sent els mitjans més consumits. Aquestes dades demostren que els mitjans encara no s’han adaptat a les noves tecnologies. Caldrà esperar.

Carlota S.A

Noves formes de fer cinema

 

Antoni Roig Telo (UOC) ha fet una aproximació al cinema open source i la seva relació amb la filosofia del software lliure i altres iniciatives col·laboratives, durant la comunicació “La miltiplicació de  pantalles: dels mitjans als continguts”. Roig ha definit diferents tipologies de cinema open source a partir de la seva naturalesa. D’aquesta manera, Roig ha volgut diferenciar el cinema open source, en funció del grau d’obertura dels seus continguts, en funció de les eines emprades en la seva realització i en funció de l’accés i els drets de remescla o edició del producte final, per part d’altres creadors. Com a cas paradigmàtic, Roig ha proposat el film A swarm of Angels. Es tracta d’una pel·lícula -encara en procés de producció- basada en processos participatius oberts i col·laboratius.

 

Aleix C.G

Un cas de Cyberbullying: Star Wars Kid

 

Michel Walrave, expert en els riscos de la xarxa, ha posat com exemple de cyberbullying  el cas conegut com Star Wars Kid. Es tracta d’un noi que l’any 2003 va pujar a la xarxa unes imatges d’ell mateix usant un pal d’escombra a mode d’espasa. El video fou ràpidament difós per diferents plataformes, remesclat i re editat infinitat de vegades, fins a convertir-se en un dels videos més descarregats de la xarxa. Fins i tot va ser objecte de burla en les sèries d’animació més famoses dels EUA i Canadà. El noi va patir humiliacions de tot tipus i continua en tractament psicològic per provar de superar el trauma que li va suposar la difusió viral del seu video. Star Wars Kid disposa d’una entrada pròpia a Wikipedia  on s’explica tota l’evolució del fenomen i el seu cas és objecte d’estudi de professionals d’arreu del món, com Walrave. Ens trobem, doncs, segons el conferenciant, davant d’un cas paradigmàtic del que pot suposar el ciberbullying per les persones que el pateixen. Segons Walrave, una bona educació pel que fa els riscos de les xarxes -sobretot entre els adolescents- podria evitar situacions similars en el futur.

 

Aleix C.G.

Nuevos retos para la publicidad

Enrique Vergara  Leyton (Universidad Diego Portales) ha presentado su estudio sobre jóvenes entre 15 y 24 años residentes en Santiago de Chile. Según Vergara, la publicidad se percibe de forma distinta según el nivel socioeconómico, la edad y el sexo; entre estos parámetros fluyen diferentes formas de entender la publicidad (como información de la oferta o como comunicación corporativa con un valor añadido a la marca). Los chilenos consumen más televisión abierta y radio en contraposición al poco uso que se hace de internet y prensa.

Marina Ramos Serrano (Universidad de Sevilla) ha centrado su comunicación en los advertainments, llamados fashion films en el mundo de la moda. “No se reconocen los géneros de forma pura”, explica Marina.

Los advertainments son estrategias publicitarias para crear contenido interesante y sugerente. Este tiene la capacidad de entretener, a la vez que integra los valores de marca y crea una relación emocional con el target.

Ha ejemplificado los fashion films a través del anuncio Pashmy Dream de Tod’s. En él aparece Gwyneth Paltrow anunciando el producto: un bolso casual. El anuncio consigue reiterar en los valores de sencillez, elegancia “despreocupada” y naturalidad.

Jesús Bermejo Berros (Universidad de Valladolid) comenta que en los años noventa las series televisivas empezaron a ser un lugar propicio de product placement; surgió una hibridización de productos audiovisuales con la publicidad. Los empresarios invierten en esta forma de publicidad ya que el espectador simpatiza con los personajes por lo tanto hay más conectividad y predisposición para que las marcas calen en nosotros. También señala que el simple hecho de estar más tiempo expuesto a la serie conlleva una mayor eficacia publicitaria. “La ficción no es neutral”.

 El consumidor es el constructor del medio y “la agencia del año” según Advertising Age y la portada del Time; como comenta Elena Fernández Blanco (Universidad Pontificia de Salamanca). Ahora no tiene sentido hablar de target porqué ha sido reemplazado por el ciudadano; por eso actualmente se invierte más en investigación ya que no existe un perfil único de consumidor y hay mucha competencia y saturación en el mercado. La publicidad ha pasado de ser una dimensión comercial (target), luego una dimensión corporativa (stakeholders) y a posteriori una dimensión social de las marcas (lovemarks).

Begoña Gómez Nieto (Universidad Europea Miguel de Cervantes) ha contextualizado la época en que vivimos; época en la que coexisten los nuevos formatos con los viejos. Así pues ha explicado en qué consiste el ambient media, al ambient marqueting y el marqueting de Guerrilla. El ambient marqueting es una publicidad alternativa, que a menudo se confunde con el Street Art.

El ambient media es publicidad en el ámbito cotidiano. Se desarrolla en soporte externo, al igual que el ambient marqueting.

Y finalmente el marqueting de guerrilla  es la publicidad que trata de disfrazar el mensaje.

Generació digital: oportunitats i riscos dels públics. La transformació dels usos comunicatius

María del Mar Ramírez Alvarado ha obert la conferencia presentant Violencia en el Ciberespacio: nuevas fronteras, una reflexió sobre la xarxa oberta I el possibles problemes que aquesta llibertat genera. Es planteja Internet com una gran oportunitat per les empreses I també el profit que aquestes n’estan traient. La pornografia es un del majors beneficiaris, I no només la xarxa de pornografia legal, sinó les organitzacions que actuen de manera il·legal presentant webs de contingut pornogràfic infantil. Nymphasex, es va plantejar com una trampa per a usuaris pedòfils on una menor fictícia oferia els seus serveis de manera gratuïta I en la que una caure un nombre desorbitat de internautes. Cal esmentar que Espanya es situa, d’espres dels EEUU, en la capçalera de visites a webs pornogràfiques a nivell mundial.
Les primeres experiències sexuals dels adolescent acostumen a ser en jocs o situacions de virtualitat, cosa que provoca certa confusió quan els mateixos tenen experiències reals que no han sigut idealitzades.

Wannes Heirman, ha seguit amb la conferència presentant: Assessing Issues and Concerns about the Mediation of Technology in Cyberbullying. Aquest es un extracte de la investigació realitzada per Heirman junt amb Michel Walrave sobre els problemes del cyberbulling. Presenta els problemes que generen certes qualitats de la tecnologia de comunicacions en favor del bulling: l’anonimat, la disponibilitat de mitjans per acusar en diferents mitjans (Internet, mòbil…) en un horari molt mes ampli (24/7). Ha presentat un estudi molt reforçat per altres investigadors I sociòlegs sobre un problema que no sembla de gran escala però que, igual que la seva forma tradicional, afecta a un gran nombre de adolescents. “We need to show the young the proper way to use the media in a pro-society way”.

Jorge del Río Pérez ha presentat el seu article: Cyberbullying: un análisis comparativo en estudiantes de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, México, Perú y Venezuela. L’equip va realitzar una investigació entre els anys 2007 I 2008 on enquestava a milers d’estudiants adolescents Sud-Americans. Els mètodes analitzats van ser els missatges de mòbil, els jocs online, els sistemes de missatgeria instantanis els serveis de email.
Un total de 2542 enquestats han amés haver sigut acossats via missatge o mail, una xifre molt alta en comparació amb les expectatives que tenien inicial-ment.

Motohiro Hasegawa ha presentat el seu treball: An Inquiry into the Legal Authority of Schools in Cyberbullying Conflicts: Cases of Possible Online Intervention by Outsiders in Conflicts Among Students amb un anglés pobre però un entusiasme envejable. El seu estudi explica que la problemàtica del cyberbulling també es te molt en compte al Japó, I que es un dels temes que més preocupa al sistema educacional del país. El problema ha sobrepassat els límits que les pròpies escoles poden controlar. Es presenten molt comuns els problemes de substitució d’identitat, on els adolescents provoquen baralles entre els seus coneguts mitjançant falses amenaces o comentaris provocatius emprant identitats robades. Després de fer un ampli retall de material en l’esposició, Motohiro conclueix la seva presentació afirmant que la falta d’identitats personals a internet pot provocar conflictes intencionats que queden fora del control dels educadors I que no poden ser solucionats sense conscienciar als joves dels perills de seguretat de la xarxa.

José Alonso Seco ha presentat en nom dels seus col·legues d’investigació de “Anim+d”: Tengo móvil; luego existo. Los menores de edad y el uso socialmente irresponsable de la telefonía móvil. El treball es centra en la comunitat de Madrid I incloeix enquestes a 1345 adolescents (de 10 a 16 anys) I analitza els sorprenents dades de percentatges. “8 de cada 10 encuestados tienen teléfono móbil”, I la meitat d’aquestos porten normalment el mòbil als centres escolars en contra de la normativa prohibitiva d’aquesta pràctica. El estudi també demostra que els menors presenten una irresponsabilitat en l’us dels telèfons mòbils en relació amb els mètodes d’abús respecte altres companys I també amb l’utilització de les tecnologies de vídeo I internet per compartir vídeos violents o insultants amb altres menors. Com a conclusió, Seco ha plantejat que “el acoso escolar es un mal endémico I no esta relacionado con las nueva tecnologias, es un problema social”.

Laure Tabary-Bolka  ha tancat el acte amb: A semiotic approach of media metamorphoses: towards a visual homogenization of the Internet?. Tracta el fenomen de les imatges a internet, els efectes del FanArt, modificacions de imatges allotjades a la web I modificades al gust del propi usuari mitjançant eines informàtiques per demostrar de manera pública la seva tendència en favor d’un personatge important, ja sigui un músic, un actor o altres tipus de figures conegudes. La importància d’aquestes imatges resideix en la intensitat en que els adolescents admiren els seus ídols.

Michael Walrave ha intervingut des de el públic en el torn de debat preguntant si les diferències entre els països de l’estudi de José Alonso Seco tenen relació amb les diferències culturals entre les diverses nacions analitzades. Seco ha repòs que les diferències culturals son importants, sobretot si tenim en compte que en alguns països està molt implantats els anomenats cybercafés mentre que a d’altres l’ordinador esta situat a la pròpia residencia, intercanviant completament els espais socials on els menors accedeixen a la xarxa.